El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits. Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes. Aquests, en forma de baia tricarpel·lar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades. Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg.
El bananer creix espontani a les zones plujoses de l’Índia i de Malàisia, on ja era conreat des d’època molt antiga, i posteriorment hom n'ha estès el conreu a tota la regió tropical i subtropical. És una planta exigent quant a les característiques físiques del sòl (bona permeabilitat, aireig). El conreu dels bananers, molt simple, no admet d’ésser associat amb cap altre conreu. Els rebrots, ben desenvolupats, d’un metre a un metre i mig, són separats de les plantes quan aquestes estan a punt de fructificar, hom els planta i a continuació els rega abundosament. El rizoma es desenvolupa, i al cap de dos mesos comencen a aparèixer nous rebrots aeris, dels quals hom deixa únicament el millor; acomplert el cicle, després de la fructificació, el plomall de fulles s’asseca i és tallat quan ja el rizoma n'origina un de nou. Una sola planta es pot mantenir en producció de sis a quinze anys. Hom pot fer tres collites de bananes l’any. En determinats països tropicals, les bananes constitueixen una font d’aliments de primera importància per al consum interior i per a l’exportació. De les fulles i el “tronc” hom obté fibres, les quals, dessecades i triturades, són emprades, juntament amb les pells del fruit, com a farratge. Hom conrea també actualment el bananer com a planta ornamental en països temperats on les glaçades són rares; excepcionalment sobrepassa en aquests casos els dos o tres metres d’alçària. Les malalties que pot patir, molt nombroses i variades a causa de la mateixa extensió i de la situació geogràfica de l’àrea on és conreat, són principalment produïdes per fongs, i més secundàriament per insectes, especialment lepidòpters, per nematodes i per bacteris.