Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica. Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics.
El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis. Els intercanvis gairebé mai són bilaterals sinó multilaterals i funcionen a través d’una borsa de serveis amb ofertes i demandes. A Catalunya, l’Associació Salut i Família coordina la xarxa de bancs de temps.