L’entitat començà a operar al principi de l’any 2000 amb aquest nom. Juntament amb el Banco Santander Central Hispano, ocupa el primer lloc a l’estat espanyol per valor de capitalització (uns 57.000 milions d’euros) i per resultats, més de 4.600 milions d’euros de beneficis nets el 2010. Aquest any el nombre d’accionistes superava el milió, tenia uns 47 milions de clients repartits en 37 països. El nombre d’empleats era d’uns 107.000 i la xarxa d’oficines superava les 7.000. Des de la fundació el grup han estat presidents Francisco González (2000-18) i Carlos Torres Vila (des del 2019). Els serveis centrals són a Madrid i a Bilbao, i la seu social a Bilbao.
A banda de l’Estat espanyol (amb més de 4.000 oficines), té una forta presència a l’Amèrica Llatina, amb més del 17% dels dipòsits del sistema financer i el 20% dels crèdits, fons d’inversió i fons de pensions. Destaca molt especialment la implantació a Mèxic, on és la primera entitat a través de la seva filial Bancomer, que adquirí l’any 2000. El 2006 entrà al mercat dels EUA en adquirir Texas Regional Bancshares Inc. i State National Bancshares. Aquest mateix any entrà també a la Xina i a Hong Kong, on adquirí el 15% del China Citic Bank Corporation Limited (CNCB) i el 30% de la seva filial, el Citic International Financial Holdings (CIFH), participacions que reduí dràsticament fins només mantenir el 4,7% del CNCB, el 2015.
També posseeix una potent cartera de participacions industrials, entre les quals destaca Telefònica, de la qual és el primer accionista juntament amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. El 2000 feu efectiva la desaparició de Banca Catalana. El març del 2012 reforçà la presència a Catalunya quan el Banc d’Espanya li adjudicà Unnim Banc. El Fons de Garantia de Dipòsits assumí durant deu anys el 80% de les pèrdues. Després de l’operació els actius del BBVA passaren a estar valorats en uns 330.000 milions d’euros. El 21 de juliol de 2014 guanyà la subhasta amb la qual l’Estat posà a la venda Catalunya Caixa, entitat que s’adjudicà. El març del 2016 els consells d’administració d’ambdues entitats aprovaren el projecte de fusió que en la pràctica comportava l’absorció de Catalunya Banc (nom de l’entitat en la qual s’havia reconvertit Catalunya Caixa el 2011) per part del BBVA.
L’any 2020 el BBVA i el Banc Sabadell iniciaren converses per a una possible fusió amistosa, que fracassà pels desacords en el valor del bescanvi d’accions. L’operació es reprengué el maig del 2024, i davant la nova negativa del consell d’administració del Banc Sabadell, el BBVA llançà una OPA hostil adreçada directament als accionistes del Sabadell. L’OPA, autoritzada per les autoritats reguladores, com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el Banc Central Europeu (BCE), tingué un fort rebuig, tant des del mateix consell d’administració del Sabadell com des de les institucions i la política de Catalunya, en què l’entitat catalana té una presència històrica i simbòlica destacada. El termini d’acceptació de l’OPA finalitzà el 10 d’octubre de 2025, i el 17 del mateix mes es confirmà el fracàs de l’oferta del BBVA perquè només un 25,4% dels accionistes del Sabadell l’acceptaren, una xifra inferior al mínim del 30% establert pel BBVA per continuar amb l’operació.