Fins el 1962 el Servicio actuà amb diners de la banca privada i de les caixes d’estalvis, i tenia per objecte concedir préstecs per a inversions al camp. La llei bancària del 1962 el féu dependre de l’Instituto Nacional de Crédito a Medio y Largo Plazo. El 1964 restà subordinat al ministeri de finances, a través de l’Instituto de Crédito Oficial [ICO], i el 1995 fou absorbit per Caja Postal.