banda

f
m
Etnologia

Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.

Els bandes (uns 250 000 individus) són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc; practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça. Habiten en cabanes còniques. La família és polígina i de residència patrilocal; s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals. Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits.