bandidatge

m

Dret penal

Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu, sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap.

Els actes de bandidatge constitueixen individualment delictes castigats penalment, i també hi ha legislacions penals que castiguen específicament el bandidatge com a actuació de conjunt. Alguns ordenaments jurídics s’adrecen a tipificar com a tal certes actuacions amb motivacions polítiques o socials.