bandoneó

m
Música

Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l’acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats.

Pot ésser unitònic o bitònic i arribar a produir entre 100 i 144 sons diferents. És un instrument típic de la música popular, emprat especialment als Balcans i a l’Argentina. Fou inventat el 1846 pel constructor H. Band de Krefeld.