Bangka

Illa de la mar de la Xina Meridional, situada davant la costa sud-oriental de Sumatra, separada d’aquesta illa per l’ estret de Bangka .

Pertany a Indonèsia i és inclosa dins la província de Sumatra Meridional. L’alineació muntanyosa més important és el Gunung Mara, d’uns 400 m d’altitud. Les costes són baixes i pantanoses. La riquesa principal de l’illa és la mineria, principalment l’estany i el ferro, i també el manganès, l’or, el coure i el plom. La capital és Pangkalpinang, i el port més important és Muntok. Possessió del regne de Srivijaya durant el s VII, fou sotmesa posteriorment (s XVII) al soldanat de Palembang. Cap al 1710 adquirí una gran importància a causa de la descoberta de jaciments d’estany. Cedida el 1812 a sir Thomas S. Raffles, governador britànic de Java, quatre anys més tard passà a formar part de les Índies Orientals Holandeses. Després de l’ocupació japonesa (1942-45) fou tornada a ocupar durant un quant temps pels holandesos. Pel desembre del 1949 entrà a formar part dels Estats Units d’Indonèsia, i per l’agost del 1950 de la República d’Indonèsia.