Banque de France

Organisme financer francès estatitzat el 1946 i banc central de l’Estat francès.

Fou fundat l’any 1800 a París, per iniciativa del govern i amb capital totalment privat; feia alhora de banc comercial i de banc emissor. L’any 1803 obtingué el monopoli d’emissió per a París. L’any 1806 l’estat nomenà un governador directament lligat al ministeri de finances (vincle que subsistí). Després d’un període de consolidació, l’any 1848 li fou atorgat el privilegi i el monopoli d’emissió sobre tot l’Estat francès.

El 1857 es convertí en banquer del govern, i passà a exercir moltes de les funcions d’un banc central. Amb una àmplia independència davant de l’administració, no passà a ésser estrictament controlat fins l’any 1936. El 1946 fou estatitzat, i les accions privades foren convertides en obligacions. Fins el 1999 fou, ultra l’institut emissor francès, el prestador en darrera instància, i regulador del mercat de l’or i de les divises (del qual era dipositari i gestor).

No efectuava, però, la funció de caixer de l’estat, ni assumia la gestió del deute públic (com el Bank of England, des del 1998). Com a banc central és, en darrer terme, instrument de la política monetària creditícia francesa. En adoptar França l' euro  i crear-se el Banc Central Europeu (1999), del qual passà a dependre, perdè les seves funcions com a director i gestor de la política monetària. L’any 2010 l’autoritat francesa supervisora de la competència li imposa, junt amb deu entitats més, una elevada multa per cobrar comissions il·legals.