Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris. Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans (oficialment, en anglès, Bantu Homelands), on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia. El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada. Transkei (1962-63) fou el primer bantustan creat, al qual seguiren Bophuthatswana (1972), Ciskei (1972), Lebowa (1972), Venda (1973), Gazankulu (1973), KwaZulu (1973), Qwaqwa (1974), KwaNdebele (1977) i KaNgwane (1984). El Bantu Homelands Constitution Act del 1971 fixà la progressiva accessió dels bantustans a una suposada independència, i Transkei (1976), Bophuthatswana (1977), Venda (1979) i Ciskei (1981) foren creats sota aquest estatut, però reconeguts només amb aquest caràcter per la República de Sud-àfrica i no pas per la comunitat internacional. De límits sovint discontinus i arbitraris, l’escassesa de recursos d’aquests territoris obligava una gran part dels seus habitants a desplaçar-se en cerca de feina als territoris “blancs”, on perdien llurs drets civils. Els bantustans eren concebuts com a reserves de mà d’obra per a les indústries dels blancs situades vora llurs límits, i els serveis i les infraestructures hi eren inexistents o deficients. El sistema dels bantustans fou estès, com tot el sistema d' apartheid , a Namíbia del 1964 al 1975. En alguns bantustans amb una clara majoria de certa ètnia cresqué una forta consciència d’identitat diferenciada que, en desaparèixer el règim segregacionista, ha pres la forma de reivindicació autonòmica. El cas més notable és el de KwaZulu.
m
Geografia
Política