Des de temps antic s’havia significat pel signe de la revolta (Ibn Ḏī-l-Nūn, 890). Els seus membres instauraren una taifa a Toledo (1036-85) quan desaparegué el califat de Còrdova. Aquest regne, sotmès a pressions considerables per la seva privilegiada situació geogràfica, restà esgotat per la conquesta cristiana i la gelosia dels veïns musulmans. El darrer sobirà, al-Qādir, abandonà la ciutat a Alfons VI de Castella i assolí el govern de València, malgrat l’actuació del comte Berenguer Ramon II de Barcelona i gràcies a les forces del Cid.