Hom distingeix diversos tipus de banyes. En els cèrvids (animals plenicornis), són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment. Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada ( banyes de vellut ), que cau posteriorment. El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal. Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest. El nombre de ramificacions de les banyes no correspon estrictament als anys de l’animal: cada any n'apareix una de nova, però només fins a atènyer el nombre de puntes característic de l’espècie, que a vegades és molt elevat i fa que el banyam assoleixi grans dimensions. Tenen diverses aplicacions industrials. En els bòvids (animals cavicornis), les banyes, presents generalment en ambdós sexes, són formacions epidèrmiques de fibres còrnies (ceratina), buides, sostingudes per una apòfisi de l’os frontal, no ramificades i persistents; si són arrencades, no tornen a créixer. Els antilocàprids les tenen com els bòvids, però anualment en renoven la beina o estoig. En els giràfids són protuberàncies òssies curtes, revestides de pell i de pèl, persistents.
f
Anatomia animal
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.