Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest. Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra. L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha (el 58% del terme), i es troba sobretot a la serra de Mariola; és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents (unes 1 500 ha). Les terres conreades passen de les 2 000 ha (el 41 %); el regadiu en comprèn 358, i aprofita les aigües del Vinalopó: a les vores, a la zona més plana del terme, hi ha conreus d’hortalisses, cereals, farratge i arbres fruiters, sobretot pomeres. El secà ocupa el 83,7% de l’àrea conreada entre la serra de Mariola i les hortes i la part occidental del terme. Els conreus principals són el de cereals de secà: l’olivera, la vinya i l’ametller. La terra és explotada directament per llurs propietaris. La ramaderia hi té poca importància. En canvi, la indústria hi ha adquirit gran força, a causa de la irradiació del nucli alcoià, i ha convertit Banyeres en una vila industrial d’unes característiques similars a Alcoi. Les indústries més importants són la tèxtil (sobretot, regenerats i gènere de punt) i la paperera; hi ha indústria petita i mitjana, la major part de tipus familiar. Les tres quartes parts de la població activa treballen a la indústria; la població activa agrícola (el 7%) viu majoritàriament a les masies disseminades. La població, després d’augmentar considerablement durant la segona meitat del s XIX, restà estancada fins el 1940; a partir d’aleshores ha tingut una expansió important, sobretot a partir del 1950 amb un creixement permanent que li ha permès doblar el nombre d’habitants des del 1900. La vila (7 154 h agl [2006], banyerins ; 816 m alt.) és al coster de la serra de Mariola, sota el tossal de l’Àguila; hi ha nombroses masies a la zona més plana disseminades a les caseries de la Marjal, el Bovar i el Camp d’Or, i als Pinarets, caseria a la vall del barranc del mateix nom. L’eix de comunicacions és la carretera d’Ontinyent a Villena, que passa separada del poble; el ferrocarril de via estreta, tancat el 1969, empalmava des de Cieza (Múrcia) a Muro del Comtat amb el de Gandia a Alcoi. Al mig de la vila es conserven les restes de l’antic castell de Banyeres , seu del museu sobre les festes populars de Moros i Cristians. El 1381 el lloc fou adquirit per la vila de Bocairent, al terme de la qual pertangué fins el 1618. Durant la Guerra de Successió es mantingué a favor de Felip de Borbó, el qual el 1708 li concedí el títol de vila reial, fidel i lleial. L’església parroquial de Santa Maria fou construïda entre el 1734 i el 1752 en substitució de l’antiga, gòtica, assentada al peu del castell.
