L’agricultura fou la base tradicional del municipi. El sistema de regatge (introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà) aprofita les aigües de la Tet. Hom conrea sobretot vinya (vi de taula), i també hi ha fruiters i hortalisses. La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèl·lit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta.
El poble (50 m alt) depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà; conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules barrocs.