baquelita

f
Química

Nom comercial de la resines fenòliques termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.

L’any 1878 Adolf Baeyer estudià aquest tipus de reacció de condensació, l’aspecte pràctic i industrial de la qual fou desenvolupat i patentat el 1900 per Leo Hendrik Baekeland, de qui procedeix el nom d’alguns d’aquests productes. Fins fa poc temps la baquelita era molt emprada com a material aïllant, però ha estat desplaçada pel poli (clorur de vinil).