baquíade

f

m

Història

Membre d’una gran família aristocràtica que governà Corint durant la segona meitat del s VIII i la primera meitat del VII aC.

Els baquíades eliminaren la monarquia i instauraren una oligarquia familiar. Afavoriren el comerç i l’exportació de productes corintis. Fundaren les colònies de Siracusa i Cercira (734 aC), en la qual es refugiaren en ésser expulsats de Corint per la revolta de Cípsel (657 aC). Al sIV aC, una de les dinasties semibàrbares de Macedònia en reivindicà l’ascendència.