Enclou, genèricament, els danys causats al vaixell i a la càrrega per imperícia o oblit del capità, els robatoris i les faltes de la tripulació, el fet de prendre una ruta equivocada o d’un canvi de rumb equivocat, el no-compliment del Reglament internacional per a prevenir els abordatges en la mar , i d’altres lleis sobre duanes, policia, sanitat o navegació. En el Llibre del Consolat de Mar apareixen els mots barater i baratador aplicats tant al capità com al mestre d’aixa, en el sentit d’"aquell qui fa tractes fraudulents”. Les ordinacions generals de Bilbao (1554) la defineixen com tota mena de frau o engany del capità en perjudici dels carregadors o dels asseguradors, excloent-ne, per tant, les faltes no intencionades. La vigent llei penal i disciplinària de la marina mercant d’Espanya distingeix entre la barateria fraudulenta, en el cas que hi hagi malícia o dol, i la barateria simple , si només hi ha negligència o descuit. El dret marítim anglès ha adoptat també el terme barratry , però amb criteri molt restringit, aplicant-lo només als actes fraudulents, cosa que no passa en el dret francès, on la baraterie també enclou les imprudències i les negligències. En el codi de navegació italià, per contrast, el delicte de baratteria ha desaparegut.
f
Transports
Dret marítim