Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ, el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident. Atacà els ports de Dénia i Alacant (1518) i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I (1512-20). Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans. Abandonà l’illa de Gerba (1520) durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada. L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall (qapudan paşa) de l’estol otomà. Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V (1535). En revenja entrà a Maó i assolà Menorca. Vencé l’almirall Andrea Doria a la batalla de Prevesa (1538) i l’estol hispanovenecià a la mar Jònica. Uní els seus vaixells al setge de Niça (1543); en morir designà com a successor el seu fill Ḥassān.