barbàrea

creixen d’Amèrica, Barbarea sp (nc.)

f
Botànica

Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes, de la família de les crucíferes, de fulles lluents i angulades, flors grogues i fruit en síliqua.

Creix en llocs humits, sobretot a l’Europa mitjana i a les muntanyes plujoses dels Països Catalans. És usada com a succedani dels créixens en sopes i en amanides. Permet d’obtenir també un bàlsam vulnerari.