El concepte de barbàrie (o el seu afí poble bàrbar ) fou introduït per Lewis H.Morgan en el seu famós estudi Ancient Society (1877). Segons ell, l’estat de barbàrie era una fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat; en la barbàrie l’home domina ja unes tècniques elementals: fer foc, domesticar animals, construir edificis rudimentaris, etc. Aquest esquema, desenvolupat per Engels, sobretot a Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates (‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884), i millorat, encara ha trobat seguidors a mitjan s. XX, com és ara Gordon Childe, que l’empra en el seu assaig Social Evolution (1951). La connotació pejorativa d’aquest mot explica que l’antropologia i la sociologia l’hagin anat relegant.
f
Història
Antropologia social