Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república. Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi. El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini (mort el 1647), el principat de Palestrina. Maffeo Barberini (mort el 1685), segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678. L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina (morta el 1797), muller de Giulio Cesare Colonna di Sciarra, príncep de Carbognano i duc de Bassanello, el qual avantposà el cognom de Barberini al propi. Llurs successors es digueren Barberini-Colonna di Sciarra i formaren dues branques: la dels prínceps de Carbognano, extingida en la línia agnatícia el 1942, i la dels prínceps de Palestrina, que recaigué en els Sacchetti, els quals adoptaren (1892) el cognom Barberini.