Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar. Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català (extraordinàriament dividit) en el seu temps de formació. En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més dels constructors de cada barca i del patró. Els beneficis eren repartits, habitualment, a parts iguals entre la barca i la gent; les despeses del viatge i la conservació del vaixell anaven a càrrec solament dels propietaris.
f
Història