Algunes barques (barca de mitjana, quillat, etc) tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada
. D’altres (barca de palangre, barca de sardinals), tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor.
Moltes barques no tenen coberta ni corredor (caro, gussi, bot, etc), però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana
i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop
, que duu mirall a proa i a popa.
Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model mallorquí (1, cap de mort o barret; 2, escàlem; 3, escalemera; 4, orla; 5, corba de popa, 6, botanes; 7, tapa d’escotilla; 8, coberta; 9, regala o soleta; 10, cinta; 11, quilla; 12, roda de proa; 13, bitons; 14, manegueta
© Fototeca.cat
Les principals barques de pesca
emprades a les costes catalanes abans de la introducció del motor foren el quillat,
la barca del bou,
la barca de palangre,
la barca de sardinals,
el caro,
el llagut,
el gussi
i el bot,
aparellades totes amb una vela llatina, menys el bot i el caro, que solien anar amb rem. Amb la introducció del motor, mentre alguns d’aquests bastiments s’han anat extingint (com el caro), han aparegut i han estat generalitzades dues classes noves, poc definides, que són el quillat de motor, destinat a la pesca d’arrossegament, i la traïnya,
destinada a la pesca al llum. Les barques de cabotatge
, com la barca de mitjana
i la tartana,
destinades al transport entre ports no gaire distants, han desaparegut, i subsisteixen només alguns pailebots amb motor.