barca

f
Transports

Barques

© Fototeca.cat

Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.

Algunes barques (barca de mitjana, quillat, etc) tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada . D’altres (barca de palangre, barca de sardinals), tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor. Moltes barques no tenen coberta ni corredor (caro, gussi, bot, etc), però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa.

Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model mallorquí (1, cap de mort o barret; 2, escàlem; 3, escalemera; 4, orla; 5, corba de popa, 6, botanes; 7, tapa d’escotilla; 8, coberta; 9, regala o soleta; 10, cinta; 11, quilla; 12, roda de proa; 13, bitons; 14, manegueta

© Fototeca.cat

Les principals barques de pesca emprades a les costes catalanes abans de la introducció del motor foren el quillat, la barca del bou, la barca de palangre, la barca de sardinals, el caro, el llagut, el gussi i el bot, aparellades totes amb una vela llatina, menys el bot i el caro, que solien anar amb rem. Amb la introducció del motor, mentre alguns d’aquests bastiments s’han anat extingint (com el caro), han aparegut i han estat generalitzades dues classes noves, poc definides, que són el quillat de motor, destinat a la pesca d’arrossegament, i la traïnya, destinada a la pesca al llum. Les barques de cabotatge , com la barca de mitjana i la tartana, destinades al transport entre ports no gaire distants, han desaparegut, i subsisteixen només alguns pailebots amb motor.