Com el portatge i el pontatge (dret de barra), tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial. Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva. Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars. A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor públic definitivament amb la reforma del 1881.
m
Història