Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV. S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó. Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra. Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia. Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia. Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren una nova companyia a Anglaterra, vers el 1357, que comercià especialment amb Flandes. Els Bardi mantingueren també relacions amb els centres mercantils catalans, especialment amb Mallorca, on foren exceptuats del decret d’expulsió dels italians, del 1328, i on els fou concedit el ciutadanatge mitjançant una contribució extraordinària anual. Aquest privilegi, així com una pretesa connivència amb els genovesos, amb els quals els catalans estaven en guerra, provocaren una revolta popular el 1330, en la qual fou cremada llur casa de Mallorca. També freqüentaren els ports de Barcelona i de València per portar-hi queviures, particularment durant la citada guerra catalanogenovesa dels anys 1330-36.