baritina

f
Mineralogia i petrografia

baritina

© Fototeca.cat

Sulfat de bari, BaSO4.

Mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats. És anomenat també espat pesant. Presenta agregats típics en forma de llibre obert. És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat (4,5). Òpticament és biaxial positiu. És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàl·lics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos. Les aplicacions industrials del mineral són diverses: com a càrrega en la preparació de pintures, setinat de paper, aprest de teixits i per a donar pes a determinades pastes. La producció mundial és d’uns cinc milions de tones anuals, de les quals els EUA (Arkansas i Missouri) produeixen les tres quartes parts.

Als Països Catalans se'n troben bons cristalls a Caldes de Malavella (Selva) i a Bellmunt (Priorat). La seva explotació s’ha produït de temps antic en filons situats al Baix Empordà (Mont-ras), a la Garrotxa (Oix), al Gironès (Sant Julià de Ramis), al Priorat (Bellmunt del Priorat) i a la Selva (Anglès, Caldes de Malavella, Osor i Susqueda), però sobretot en un filó de la Serra de Prades, des de l’Espluga de Francolí fins més enllà de Rojals, que enclou la mina Atrevida, a Vimbodí.