baró

m
Història

Persona que posseeix el títol de baró.

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del s XIV; al s XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria de països europeus. Als Països Catalans, però, ja des del s XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana; tanmateix, no fou fins l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne. El títol de baró fou atorgat més fàcilment després de l’abolició de les jurisdiccions senyorials ( noble).