El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu. En morir (1463) la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova. El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnet del qual, Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, arruïnat pels plets familiars, veié com li fou portada a subhastar (1600) i comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx. Passà per successió als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos. El 1769 fou reconeguda com a títol del regne a favor del tinent general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles i baró de Planes, que l’havia comprada, el mateix any, a Antonio Ponce de León y Spinola de la Cerda, duc d’Arcos i de Maqueda (mort el 1780). Passà als Salvador i als Gómez de Barreda comtes d’Obedos.