Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau. Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran (I) Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug (V) Ademar de Santapau i Roís de Liori. El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug (V)— al marit de Joana, Berenguer (V) d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència. El baró Antoni (I) d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests mancaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna, muller d’Enric de Sentmenat. A la mort (1693) del darrer descendent agnat del vinculador, la baronia passà, de fet, al seu nebot de germana, Antoni d’Oms-Cabrera-Desbac, i a la filla d’aquest, Gaietana, marquesa de Moja; però el marquès de Castelldosrius, Manuel de Sentmenat, aleshores representant la descendència de la filla —Anna— del vinculador, inicià un plet per a la possessió de la baronia i començà a emprar el títol de baró i a cognomenar-se Oms de Santapau. A la seva mort continuà el plet el fill Fèlix, que el guanyà per sentència del 1730, confirmada el 1739. D’un arranjament entre ambdues parts resultà que el títol de la baronia passà als Castelldosrius, i les possessions i castells d’aquesta restaren per als marquesos de Moja. La baronia fou reconeguda com a títol del regne, el 1915, a favor del marquès de Castelldosrius.