Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster; són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny.
Les barrines per a barrinadores o per a perforadores (perforadora) són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de detrits i refrigerar-la. Les més emprades actualment són de punta canviable d’acers especials al crom o d’aliatges durs (Stellite, vídia). Per tal d’extreure mostra de roca hi ha barrines especials de tall anular, en les quals penetra el material que hom treu a l’exterior juntament amb la barrina.