Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli. Citat com a ciutadà de València (1468), on pintà Sant Miquel (col·lecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous), a Daroca pintà (1474) els retaules de Sant Domènec de Silos (la taula central és al Museo del Prado) i de Santa Engràcia. Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola. A Barcelona (1490) signà la gran pintura sobre fusta, Pietat, encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà (Museu de la Catedral de Barcelona), on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls. El 1495 féu el cartó per al vitrall de la capella de les fonts baptismals a la catedral de Barcelona, on es conserven obres seves fonamentals, com les quatre escenes de la vida del Crist (dues al Museu Nacional d’Art de Catalunya i dues a l’Institut Amatller).
Influí poc en la pintura catalana, ja decadent, dels darrers anys del s XV; n'hi ha rastres en el retaule de Sant Esteve de Granollers (Museu d’Art de Catalunya), dels Vergós, i en l’anomenada Santa Faç (Museu de Vic), atribuïda a Joan Gascó.