Vida i obra
Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger; rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma. A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria, comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea. A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia, que recull la seva producció poètica i dramàtica.
Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català. Una cinquena part de la comèdia Serafina és en aquesta llengua, que també compareix en algun passatge de la Tinellaria; aquest fet i les referències que fa dins diverses obres seves a l’ambient de València, fan pensar que hi degué residir un quant temps.
Imbuït del Renaixement d’Itàlia i influït per la comèdia italiana, procurà d’adaptar la dramatúrgia corresponent a la seva producció escènica personal, vivaç i realista; però els resultats no sempre són conseqüents, ja que presenten sovintejats desajusts. Tanmateix, és el primer dramaturg hispànic que intentà una renovació de l’escena en vulgar partint de pressupòsits italians, humanistes i horacians, alguns dels quals ell formulà expressament al Proemio de la Propaladia: definició i concepte de comèdia, divisió en cinc actes o jornades, propietat artística, dignitat del diàleg, limitació del nombre de personatges, etc. Altrament, distingeix entre comèdies a noticia, que es proposen de reflectir aspectes de la realitat, i a fantasía, que escenifiquen ficcions imaginades, presentant-les, però, amb color de verdad. La Propaladia conté, a més, diverses poesies seves convencionals i més aviat fredes (entre elles, tres sonets en italià), el Diálogo del Nacimiento, obra medievalitzant, i sobretot sis comèdies de nou encuny: Serafina (obra plurilingüe que l’autor situa a València, i en la qual intervenen tipus femenins inspirats en la societat autòctona), Trofea, Soldadesca (on evoca l’ambient de la milícia i crea un interessant prototipus de soldat espanyol), Tinellaria, Himena i Jacinta; a les edicions successives hi foren incorporades l’Aquilana, sobre un conte de Bandello, i la Calamita, segurament més tardanes. La segona comèdia, la tercera i la quarta pertanyen a la categoria de les comedias a noticia, i les restants a la de les comedias a fantasía. La Himenea és la més assolida, per tal com l’autor és conseqüent amb les seves formulacions teòriques sobre les unitats de temps i de lloc i sobre l’equilibri de l’acció; i és important perquè amb ella és portat a l’escena castellana, de fet per primer cop, el tema de l’honor i perquè s’adscriu al gènere de la comèdia de capa i espasa, tan característics del futur teatre del Segle d’Or castellà.
Una cinquena part de Serafina (501 versos) és en català, llengua que també apareix en algun passatge de Tinellaria (en els parlaments del personatge Miquel); aquest fet i les referències a l’ambient de València poden ser fruit tant d’una estada (no documentada) a València anterior al 1517 com de la pertinença de Torres al cercle borgià de Roma.
Bibliografia
- Canonica, E. (1996): “Lenguas en escena: el plurilingüismo en el teatro prelopesco”, dins Studia aurea. Pamplona / Tolosa de Llenguadoc, Universitat de Navarra / Universitat de Tolosa.
- Fosalba, E. (1995-1996): “La Propalladia en su contexto: anotaciones sobre algunas de sus fuentes”. BRABLB, XLC, p. 409-437.
- Pérez Priego, M. (1994) (ed.) (1994): Torres Naharro, B. de: Obra completa. Madrid, Turner.