Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia. Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat. A Barcelona hi ha una part important de la seva obra: en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà. Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols. Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana I i Felip I de Castella, instal·lat al principi del s XVII a la Capella Reial de Granada. A la mateixa època es féu càrrec del sepulcre del cardenal Cisneros a Alcalá de Henares, així com el de la família Fonseca a Coca. Hom li atribueix diverses obres a Zamora i a Nàpols i un relleu de la Sacra Conversació trobat el 1908 al Museu Diocesà de Barcelona, procedent del palau episcopal. És un dels millors representants del Renaixement hispànic. El seu col·laborador més destacat fou Diego de Siloé.