Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència (1457-61). A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem, el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II P.M. (1464). Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebel·là contra Pau II i fou empresonat i torturat. En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua (1471), per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae (1469). Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II P.M. de pace Italiae componenda atque de bello Turcis inducendo i també cercà l’amistat dels Mèdici amb el diàleg De optimo cive. Lliurat a un treball feixuc de compilació, el 1474 oferí el Liber de vita Christi ac omnium pontificum al nou pontífex Sixt IV, que el nomenà prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1475.