Bartomeu Ensenyat i Estrany

Bartomeu Enseñat i Estrany
(Inca, 11 de desembre de 1917 — Inca, Mallorca, 17 de gener de 1998)

Prehistoriador i folklorista.

Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia. Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears (1951-56) i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears (1969-75). Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques. 

Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa (1951), Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca (1953), Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller (1954), Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis de son Real (1954), Los problemas del bronce en Mallorca (1956), Nuevo hallazgo de cerámica incisa en Mallorca (1960), Cerámicas incisas del estilo del vaso campaniforme (1962), Unos bronces griegos hallados en Sóller (1966), Contribución al conocimiento de las primitivas culturas de Baleares (1967), Historia primitiva de Mallorca (1975).

Com a folklorista, fou coordinador dels Dansadors de la Vall d’Or des del 1955 i fundador i director el 1975 de l’Escola de Música i Danses de Mallorca. En aquest àmbit publicà Canto a Mallorca (1952), Folklore de Mallorca (1975), El port (1976), El pastor (1981) i Mallorca canta (1993).

Fou guardonat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1960), el Siurell de Plata (1968) del diari Última hora, la Medalla d’Or del Foment del Turisme de Mallorca (1985) i el premi Ramon Llull (1997) del Govern balear.