Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler. La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 (L’últim, 1955). Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans (1966). Amb els anys seguiren Camp rodó (1973, premi Joan Alcover), Contribució de bàrbars (1980), Els capells de ferro a Son Cabaspre (1983), Calaportal de Cavorques (1985), Contribució de Verges (1990), Canalla contra ‘Establishment’ (1995), La comunió dels sants, o Els morts ho callam tot (1997), Cave carmina, cape canes (1998, premi Cavall Verd) i Catàleg de matèries (1998). L’edició de l’autoantologia Tot jo és una exageració: quaranta-nou textos orals perifèrics (1999, premi Crítica Serra d’Or 2000) marcà un abans i un després en el coneixement, la divulgació i la promoció de la seva obra.
El poeta establí el text definitiu de la seva obra en l’edició conjunta en tres volums Cròniques bàrbares, 2 (1999), Camps de marina i suburbials, 1 (2000) i Canalla lluny de Grècia, 3 (2001). El 2004 guanyà el premi Carles Riba amb Càbales del call (2005), i posteriorment publicà Continuació o represa dels poemets de Montsouris (2007). També el 2007 publicà el dietari Entre Cavorques i Albió. Un dietari, que abraça del 2000 al 2002, amb el qual el 2008 guanyà el premi Ciutat de Palma.
A partir del 1996, tingué una tribuna a Diari de Balears, on exercí de crític literari, crític d’art i crític cultural. Una part d’aquestes col·laboracions setmanals es poden trobar a Sobre la parenta pobra i altres escàndols (2005). El 2007 rebé el premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya com a millor articulista en català.
És autor d’una interessant antologia de l’obra poètica de Blai Bonet (2005). Amb els anys Fiol passà de ser un autor gairebé clandestí a ser un autèntic referent de la poesia catalana contemporània. Poliglota, antiromàntic i culturalista, la seva obra poètica és una baula que lliga la lírica catalana amb el projecte literari de l’alta modernitat d’autors com T.S. Eliot o Wallace Stevens. Del 1990 al 1992 fou president de l’Obra Cultural Balear.