Fill de Miquel Joan Pasqual. Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia (1565). Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva. El 1587 era rector de la universitat. Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec. Publicà el tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis (1566), precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geórgios Paquimeres.