Féu els primers estudis a l’escola dels Teatins i al seminari, a Mallorca, on també exercí de mestre a Lloseta i a l’escola dels Paüls. Es traslladà a Barcelona on cursà estudis de filossfia i lletres i es llicencià. Més tard, ensenyà a la Universitat Industrial i a l’Institut de Cultura de la Dona. Fou col·laborador a la Fundació Bernat Metge i donà suport actiu a les campanyes de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1925, fundà Barcelona, juntament amb Dolors Jordana, la seva muller, l’Institut Tècnic Eulàlia, que fou un centre pedagògic de llengua catalana; hi va desenvolupar una nova pedagogia, basada en l’ensenyança activa. En contacte amb remarcables educadors, va ser assessorat per la pedagoga Maria Montessori i per mossèn Batlle, fundador dels Minyons de Muntanya. Durant la guerra civil (1938), hagué de deixar Catalunya i s’exilià a París i d’allà a Caracas, on exercí la docència a les escoles normals. Hi fundà l’Instituto Escuela, entitat que contribuí a la renovació pedagògica de Veneçuela. Fou també professor de llatí a la Facultad de Humanidades y Educación de la Universidad Central de Caracas, de la qual fou degà; fou director i fundador de l’Instituto de Filología Clásica. Exercí també la docència a la Universidad Católica Andrés Bello. Publicà el manual de lectura El libro del niño americano , la gramàtica Lengua latina i El legado de Cicerón (1958). Féu una estada temporal a Catalunya i durant el curs 1959-60 va donar classes de llatí a l’Institut Tècnic Eulàlia.