Fill d’una família de comerciants perpinyanesos. Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols. El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387. Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques: el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari. Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí. Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a les exaccions pecuniàries que exigia el rei, cosa que també el féu encarar amb Benet XIII. S'esforçà en la reforma del clergat i donà moltes constitucions sinodals per a aquest fi entre el 1396 i el 1400. És autor d’un tractat llatí titulat De Sanctis , de tema hagiogràfic.