Vida i obra
Jesuïta (1746-73), filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics. Ensenyà humanitats clàssiques (1755-59) al col·legi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina. Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici (1756).
A Tarragona (1759-60) guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia. Essent professor de filosofia a Calataiud (1760-63), hi escriví i publicà Institutiones historiae philosophicae libri XII (1763), que, tot i ser inspirada, bàsicament, en l’obra de Jakob Brucker, constitueix la primera història de la filosofia publicada a Espanya.
Era professor de lletres humanes a Tarragona, quan el 1767 fou exiliat a Itàlia. Residí, primer, a Còrsega i a Ferrara, i després de la supressió de la Companyia de Jesús (1773), a Bolonya, on promogué els estudis entre els alumnes del col·legi d’Espanya, sense exercir-hi, però, cap càrrec oficial.
Del 1785 al 1798 —data del seu retorn a Mallorca— s’establí a Roma (fins el 1791, al servei amical de l’auditor Antoni Despuig i Dameto). D’aquests anys romans provenen dues obres hagiogràfiques en un llatí pulcre —les de Joan Berchmans (Foligno, 1788) i de sor Catalina Tomàs (Roma, 1797; en feu també la versió castellana, inèdita)— i una fidelíssima traducció d’Heròdot en castellà. Però la fidelitat no s’hi avenia amb l’elegància, i el qui havia estat deixeble seu a Roma, Joan Despuig i Safortesa, la féu revisar a fons per Josep M. Quadrado. Només així pogué ser publicada a Madrid, el 1846, i des de llavors ha estat sovint reestampada.
Escriví també poesia i una tragèdia en llatí. Deixà manuscrit —tot i que tenia intenció d’imprimir-lo— un Plan de una librería selecta (1782-83), recull crític d’edicions d’autors clàssics i traduccions.
Bibliografia
- Batllori, M. (1998): Història, classicisme i filosofia al segle XVIII: Gustà, Pou i els Masdéu (Obra completa, XI). València, Tres i Quatre, p. 165-297.
- Font Jaume, A. (1996): “La biblioteca del P. Bartomeu Pou”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 52, p. 315-338.
- Quetglas, P.J.; Fornés, A. i Font, A. (ed.) (1998): Pou, B.: Plan de una Librería Selecta. Palma, Estudi General Lul·lià.