Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae (1922). Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini. Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot. Publicà Introductio in sacram theologiam (1949), De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm . (1931) i El Yo de Jesucristo (1954). El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval. Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares grecs; tanmateix, el seu pensament fou eminentment personal.