La propietat fonamental d’una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Hom distingeix entre la independència lògica i la independència física de les dades. La primera significa que és possible de modificar l’estructura lògica de les dades sense que calgui canviar cap dels programes que fan servir la base. La independència física de les dades vol dir que és possible de modificar-ne la representació física o interna sense que calgui fer cap canvi en l’estructura lògica de la base de dades. Hi ha molts programes comercials presentats com a gestors de bases de dades que pròpiament no ho són pas, perquè les dades que manipulen no tenen cap mena d’independència respecte de les aplicacions: caldria anomenar-los més aviat gestors de fitxers o gestors de dades.
f
Electrònica i informàtica