Poden ésser situades al propi país o en un país estranger per tal d’obtenir un control estratègic sobre determinats sectors. Les primeres bases construïdes pels estats colonialistes fora de llur territori tenien la missió d’augmentar el poder en una determinada zona geogràfica i de garantir la seguretat en les rutes comercials (com ara les bases britàniques de Malta, Xipre, Suez, Aden i Gibraltar). L’estratègia de blocs donà lloc, a partir dels anys cinquanta i fins el 1991, al nou concepte, creat pels EUA, de base militar com a mètode de contenció enfront de la Unió Soviètica, amb l’ajut d’una sèrie d’aliances (OTAN, SEATO, CENTO, etc.) i d’acords bilaterals amb Espanya, el Japó, Corea del Sud i Formosa. L’aglutinament territorial dels països comunistes i el fet d’ésser l’URSS una potència terrestre que no disposava d’una força naval oceànica orientaren l’estratègia de l’altre bloc cap a la instal·lació de bases a la Mediterrània i a la mar Roja, mentre que les bases de míssils eren situades en territori soviètic i les aèries en països del Pacte de Varsòvia. L’augment de l’abast dels projectils balístics moderns ha fet que les bases militars a l’estranger esdevinguin punts de control més estratègic que no pas plataformes d’atac.
f
Militar