Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació (357-359) prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia; al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica ( regla de sant Basili ). Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot (358); en succeir-lo com a bisbe (370), esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials. Mantingué cordials relacions amb Damas, bisbe de Roma. De les seves obres, que el fan un dels grans pares de l’Església Oriental, cal destacar, entre les teològiques, Contra Eunomi (363-365) i Sobre l’Esperit Sant (375), entre les exegètiques l' Hexaemeron , i entre les ascètiques, Morals i Sobre la fe . Cal esmentar-ne, també, les homilies i l’extensa correspondència. Se celebra festa el 2 de gener en el ritu romà i l’1 de gener en el ritu bizantí.