D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III. El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador. Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma. Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor. Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília. Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos (‘Manual de dret’) i l'Epanagogé. Feu construir la Néa—la nova església de Constantinoble— i el palau de Kenúrgion.