Basili II de Bizanci

Bulgaròctonos (‘Matador de búlgars’) (snom.)
(?, 957 — ?, 15 de desembre de 1025)

Emperador de Bizanci (976-1025).

Fill de Romà II i de Teòfan, inicià el seu regnat a la mort de Joan I Zimisces (976), conjuntament amb el seu germà menor Constantí VIII, el qual abandonà el govern a les seves mans. El 986 inicià, sense èxit immediat, la lluita contra la Bulgària oriental, revoltada i sostinguda per Samuel, tsar de la Bulgària occidental. Féu fracassar la insurrecció dels malcontents, grans propietaris rurals a l’Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas i per Bardas Escleros. El primer fou derrotat a Crisòpoli (988) i mort a Abidos (989), i el segon se sotmeté. Promulgà llavors diverses mesures contra els grans terratinents, afavorint els camperols. Concertà la boda de la seva germana Anna amb el gran príncep de Kíev Vladimir, que l’havia ajudat eficaçment contra Bardas Focas, a condició de la conversió d’aquell i del seu poble al cristianisme. El 1014 obtingué una victòria decisiva sobre els búlgars: tot Bulgària restà convertida en província bizantina (1018). Consolidà el domini de l’imperi a Síria i també —amb la batalla de Cannes (1018)— a la Itàlia del Sud, on Meles, aliat amb els normands, s’havia revoltat. Sufocà les turbulències d’Armènia, que restà annexada o sotmesa a vassallatge. El regnat de Basili II representa una de les èpoques més brillants de Bizanci.