bastarna

basterna
f
m
Història

Individu d’un poble germànic, provinent d’Escandinàvia.

Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est. Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans. L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia (s III).