bastó

m

Prehistòria

Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.

És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià. Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines; però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre.