bàstul
| bàstula

f
m
Història

Individu d’un poble preromà de l’Andalusia meridional que només és esmentat a les fonts tardanes.

Estrabó identificava els bàstuls (bastuli) amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares. Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas (Guadiana) i Calpe (Gibraltar). Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis. La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una reduplicació del mot bastetà, per a uns altres, els bàstuls eren els bastetants de la Turdetània; i, per als altres, eren els bastetants que estaven en contacte amb la colonització fenícia estesa per la franja litoral mediterrània d’Andalusia.