La batalla implica modernament, per part de cadascun dels bel·ligerants, un esforç combinat de grans unitats sobre un teatre d’operacions amb un mateix objectiu. Durant la batalla els exèrcits coordinen llur capacitat de foc, de moviment i logística per tractar d’assolir resultats decisius per a guanyar la guerra. Inicialment hom designava indistintament amb aquesta paraula la lluita material i el gros de l’exèrcit. A la batalla, com que hi intervé el gros de cada exèrcit, els quadres de comandament es veuen obligats a variar llurs dispositius i llurs bases d’operacions. Bé que el concepte de batalla no ha variat essencialment, sí que han canviat molt, en el transcurs de la història, la quantia dels elements i les dimensions dels teatres d’operacions. Així, dels fronts reduïts, amb armes d’un abast curt i de comandament directe en el mateix camp de batalla pel general en cap, hom passà als fronts de batalla de bastants quilòmetres a partir ja de la Segona Guerra Mundial, on hom aconseguí l’equilibri entre el foc i el moviment, com a resultat de la mecanització dels mitjans de transport i de les possibilitats dels avions, dels coets i dels mitjans de transmissió, que fan augmentar les dimensions de l’acció; és important, encara, la reducció del nombre d’homes combatents, substituïts progressivament per les màquines.
f
Militar